Quins desplaçaments es consideren accidents de treball?

Des del departament jurídic del SHIDCAT entenem que pot ser de gran interès general per a tots els treballadors conèixer què succeeix quan el treballador s'accidenta a conseqüència del seu treball i la repercussió de que aquest accident es produeixi "in itinere".

En primer lloc hem de concretar què s'entén per accident de treball. D'acord amb el que estableix l'article 115 de la Llei General de la Seguretat Social és "tota lesió corporal que el treballador pateixi en ocasió o per conseqüència del treball que executa per compte aliena", i concretament, "el que pateixi el treballador en anar o en tornar del lloc de treball", el conegut com "in itinere".

La jurisprudència ha vingut donant forma a aquesta definició qualificant-lo com "aquell que es produeix en un desplaçament que ve imposat per l'obligació d'acudir a la feina o tornar d'aquesta".

El concepte d'accident es construeix a través de quatre pilars, el recorregut o element topogràfic, el temps o element cronològic, el motiu i el mitjà o transport utilitzat. Per tot això, s'exigeixen els següents requisits perquè l'accident tingui la consideració de "in itienere":

Recorregut: L'accident s'ha de produir en el camí d'anada i tornada de treball, entre el domicili del mateix i el seu centre de treball, i per tant que el recorregut es considera l'habitual, usual i normal per anar a la feina i dins del temps per això. Amb l'únic objectiu d'anar i tornar del centre de treball (STCT de 9 de febrer de 1981).

Temps: Ha de tenir lloc dins el temps que normalment el treballador inverteix en realitzar el trajecte habitual, el temps immediat o raonablement pròxim a les hores d'entrada o sortida de la feina, per tant les alteracions temporals que no siguin habituals o que responguin a un interès particular trenquen el nexe causal. Per exemple, trenca el nexe causal la interrupció de 30 minuts que va fer el treballador de camí a casa des del lloc de treball per prendre un refresc al bar.

Motiu: L'accident només ha d'estar motivat pel treball, i aquesta causa ha de ser l'inici o la finalització de la prestació del servei, o amb circumstàncies directament relacionades amb el treball. En contraposició, no hi ha accident "in itinere" quan ha finalitzat el trajecte que es realitza per anar a la feina o el mateix no s'ha iniciat, per tot això, el que es produeix en el domicili del treballador no constitueix accident de treball "in itinere". Per exemple si ja havia acabat el viatge de tornada i ja al garatge es va lesionar l'actor en mirar "el motor" del cotxe el fet no és accident de treball (STC de 27 d'abril de 1977). Per tant el risc comença i acaba a la porta de casa o al pis, no al carrer (STCT 27 octubre 1983).

Mitjà: El mitjà de transport ha de ser el racional i l'adequat, l'ús no comporti un risc greu i imminent (STSJ de Madrid, 18 de setembre de 2006).

Com a conseqüència, es tracta d'una presumpció de veracitat i existència de l'accident laboral, la part que nega la qualificació d'accident "in itinere" és qui ha d'acreditar que el mateix s'ha produït sense la relació de causalitat legalment exigida.

Per a qualsevol consulta personal sobre aquest o un altre aspecte laboral podeu adreçar-vos al departament jurídic del SHIDCAT.